Ai, quina enveja!

estic fent pesquisses legislatives, mirant amb lupa les lleis de sanitat europea i espanyola, i fins a aquest punt (estic encara desxifrant decrets reials) el que he trobat és que mentre que la Unió Europea autoritza la venda directa de llet crua (és a dir, sense pasteuritzar) del productor al consumidor, la nostra llei nacional ho prohibeix.

Rebobinem. No trobeu que aquesta llei tenia sentit als anys 30, quan no hi havia controls sanitaris a les granges, quan no existia altra manera de mantenir els aliments en fresc que un bloc de gel? Creieu que amb els sistemes de munyida d'avui, on la llet va de la vaca directament a bidons esterilitzats, on disposem de sistemes de transport refrigerats, on a casa els nostres frigorífics garanteixen temperatures fredes constants, hi ha necessitat de consumir un producte industrialitzat innecessàriament?

Molts països europeus tenen la llibertat de triar si beure llet del tetrabric, sotmesa a tractaments tèrmics extrems i tractaments d'homogeneització gràcies a una tecnologia estudiada per a grans produccións, o comprar llet d'un ramader proper a casa seva; llet que ha estat munyida com a molt 24 h abans de la seva adquisició, llet que estalvia en grans cisternes de transport, en envasos, embolcalls i publicitat, llet que podem comprar en la racció que més ens convingui (des de 20 cèntims per al tallat del solter fins a 2 euros per la família nombrosa) i a l'hora que més ens convingui gràcies a una mena de "caixers" dispensadors.

Ens recomanen no fumar perque comporta innumerables perills i encareix la sanitat pública, però ens prohibeixen una opció de consum d'un producte bo (molt més saborós i amb cos, un plaer pels lactòfils) i just (ajudem directament al productor). És qüestió de temps que sigui també net, atent a l'alimentació i el benestar de les vaques.

Us deixo amb el mapa d'Itàlia, on dia a dia creix el número de dispensadors de llet i amb un vídeo de com funcionen aquestes maquinetes que em porten a pensar que l'emigració a països més civilitzats que el nostre val la pena.

Jo vull un Bancolat.

Ben aviat la part 2